Passió pel benestar, la felicitat i les emocions

La socialització en persones adultes majors té efectes positius, evita l'aïllament social i afavoreix el benestar físic i emocional. A través de la participació, les xarxes socials es reforcen i adquireixen significat, proporcionant un sentit de valor, pertinença, identitat i inclinació. D'aquí ve que la participació social es relacioni amb una major qualitat de vida.

• Família.
  Les persones majors tenen un paper important a nivell familiar.
  • Ofereixen ajuda en la labor quotidiana, col·laborant en la cura dels nets i en les tasques domèstiques.
  • Durant moments de crisi econòmica, prestant ajuda econòmica o suport alimentari als seus fills, o acollint a algun a casa.
  • Mantenen viva en la memòria de les noves generacions les arrels de la família i del seu temps a través dels relats de les seves experiències de vida.
  • Transmeten els valors per mitjà dels exemples i sentiments. Ensenyen el que és important, i el que és superflu, la qual cosa realment importa en la vida i ensenyen a valorar a les persones estimades.
• Comunitat.
  Els adults són un exemple de compromís social amb la comunitat exercint rols socials, participant en activitats de voluntariat o en grups recreatius o lúdics.
  • Comparteixen el seu oci amb els amics.
  • Atenen compromisos socials.

Saber relacionar-nos i tenir habilitats socials és molt important. Les habilitats socials són un conjunt de conductes que ens permeten interactuar i relacionar-nos amb els altres de manera efectiva i satisfactòria. En tractar-se de conductes, i no de característiques personals, podem aprendre-les, potenciar-les i desenvolupar-les. Exemples d'això són l'empatia i l'assertivitat.

• Empatia i comunicació: saber escoltar ens ajuda a conèixer els sentiments d'una persona, sentir el que està sentint (simpatia) i respondre compassivament (ajudar). Consells per a empatitzar:
  • Enviar continus missatges verbals que mostrin que estem escoltant.
  • Resumir en les pròpies paraules l'explicat.
  • Demanar aclariments.
  • Realitzar preguntes concretes dirigides a sentiments
• Assertivitat. Ens permet expressar els nostres drets, opinions, idees, necessitats i sentiments de manera conscient, clara, honesta i sincera sense ferir o perjudicar als altres.
  • Iniciar, mantenir i concloure converses.
  • Fer i rebre compliments.
  • Fer i rebutjar peticions
  • Expressar sentiments (amor, grat, afecte/ira, desgrat, disgust...).
  • Expressar opinions personals, inclòs el desacord.
  • Expressar peticions de canvi de conducta d'uns altres.
  • Defensar els propis drets.
  • Disculpar-se o admetre ignorància.
  • Acceptar les crítiques i respondre adequadament.
  • Gestionar el conflicte i l'empipament.
• Creences relacionades amb l'assertivitat:
  • Tinc dret a la dignitat i respecte propis.
  • A vegades tinc dret a ser el primer.
  • Tinc dret a no sentir-me culpable.
  • Tinc dret a dir no.
  • Tinc dret a la crítica i a protestar per un tracte injust.
  • Tinc dret a intentar un canvi.
  • Tinc dret a canviar d'opinió.
  • Tinc dret a demanar ajuda o suport emocional.
  • Tinc dret a no complir amb les expectatives dels altres.
  • Tinc dret a no responsabilitzar-me dels problemes dels altres.
  • Tinc dret a estar sol.
  • No tinc per què agradar a tothom.

El desenvolupament de l'assertivitat requereix de dos aspectes fonamentals: el canvi de pensament i la pràctica de comportaments assertius. El canvi de pensament permet substituir pensaments automàtics, irracionals i negatius per altres conscients, racionals i positius. I la pràctica de comportaments assertius està enfocada a expressar de manera simple les pròpies opinions, interessos i drets, sense envair l'espai dels altres. A continuació et proposem alguns passos a seguir per a desenvolupar l'habilitat social de l'assertivitat.

• Canvi de pensament. Pensaments distorsionats.
  • Desitjos i expectatives NO REALISTES (per exemple: desitjo agradar, ser aprovat per tot el món).
  • Reaccions negatives EXAGERADES o FATALISME (per exemple: si li dic que no, les conseqüències seran terribles).
  • INDEFENSIÓ (per exemple: no queda més remei que cedir).
  • Cal anteposar sempre les necessitats dels altres a les pròpies.
  • És vergonyós cometre errors.
  • Cal guardar-se les diferències d'opinió per a un mateix.
  • Cal ser sempre lògic i conseqüent.
  • Cal ser flexible i adaptar-se sempre.
  • Les coses podrien ser pitjors del que són.
  • És millor no comptar els problemes als altres.
  • No cal fer perdre el temps als altres amb problemes.